A propòsit de la talla 54…

Fa uns dies va sortir la notícia que  Tess Holliday, una noia nordamericana de talla 54, era contractada per una agència de models.

No sembla la millor opció que una persona, que té una malaltia que es diu obesitat, sigui un patró de bellesa a seguir. L’obesitat és un problema molt greu. Comporta colesterol, diabetis, problemes de cor i fins i tot, pot provocar la mort. Estèticament no és maca. Qui la voldria fer una talla 54?  No crec que gaires noies els sedueixi la idea. No vulguem ressaltar un problema i convertir-lo en una qualitat. LAssociació Americana de Metges (AMA) va publicar dades molt preocupants: 78 milions d’adults i 12 milions de nens són obesos! Com podem exaltar i fer bandera  d’un problema d’aquesta magnitud, encara que sigui per fer negoci? Greu és fomentar que estar prim és bonic. L’anorèxia és l’extrem contrari. No es podria trobar una mesura de talla normal? Hem d’anar als dos extrems? Una talla 38 o 42? No és prou bonica? Una Sofia Loren o una Marylin Monroe? Una persona de siluetes i de curves i que estigui sana i sigui de carn i ossos. Una persona de carrer no és de bandera? Quina societat tan extranya i hipòcrita! Cada dia hi ha més “runners”, dietes, ciclistes, productes light, gimnasos… Tothom vol una bona apariència. Estar bonics, fibrats, morenos…

BALLENA

Ningú discuteix que tots són igualment persones. Però d’ací a presentar-los com a cànons de bellesa hi va un bon tros. Voler trencar motlles, com si fos quelcom modern i novedós… Com si fos quelcom bonic a seguir. Promoure un problema de salut com un estandard de normalitat pot ajudar que  s’extengui més. Si es critica l’anorèxia, també s’hauria de fer de l’obesitat.

Ara sembla que es vulgui cridar l’atenció utilitzant casos especials. La model de l’anunci de ‘Desigual’ és  una noia amb un problema de pigment a la pell… Ens agradaria patir-lo? No volguem fer normal quelcom que no ho és…

Segur que aquest artícle no agradarà a tothom i segurament seré criticada. Però es la meva humil opinió. Crec que unes paraules de reflexió  no hauríen de molestar a ningú. No voldria contribuir a engreixar una societat plena d’hipócrites que volen passar per moderns, quan són interessats i extravagants en fer diners sigui com sigui.

Pia Prat Jorba

about.me/piaprat

Publicat per

Pia Prat Jorba

Directora de La Veu de L'Anoia. General Manager de Publicacions Anoia.