Ser feminista

Unknown

En general els alts càrrecs estan ocupats per homes. Centrant-nos en el sector de la premsa del que formo part, amb la quantitat de mitjans de comunicació que hi ha (tan a nivell nacional com comarcal), són encara poques les dones que estan al capdavant. Mónica Terribas a la Corporació i recentment l’ARA amb l’Ester Vera. En quant a mitjans comarcals a Catalunya, en capçaleres de pagament em consta que només  hi sóc jo, suposo que per ser un canal més conservador, mentre que a la premsa gratuïta, afortunadament, hi ha una mica més de representació femenina, tampoc gaire més. De redactors i periodistes n’hi ha d’ambdós gèneres. És més, crec que quan es cursa la llicenciatura hi ha un percentatge més elevat de dones que d’homes, però un cop s’aventuren en el món laboral, les dones no tenen les mateixes oportunitats, sobretot quan han de conciliar feina i família…

Mai s’ha d’imposar res. Les coses que es fan a la força, no solen sortir bé. Han de caure pel seu propi pes. Però les dones s’han de fer valdre. No és una lluita, però si que hem de mostrar les nostres capacitats. Ens han de valorar pel que som i pel que aportem. I se’ns ha de respectar i acceptar en tots els àmbits. No som més ni menys com a col·lectiu, però individualment cadascú aporta les seves característiques i coneixements. Les dones, en general, aportem una perspectiva diferent als homes i, com la societat és de tots, hem de ser conscients del nostre potencial i capacitats. I sobretot, hem de creure’ns-ho.

Els valors/qualitats que aporta la dona a l’empresa, o a un mitjà de comunicació són els mateixos que pot aportar un home. Però una dona aporta normalment una visió diferent, més sensible i detallista. El sentit de l’organització i desenvolupament de les tasques és també diferent. Les dones hem hagut de compaginar moltes coses, fer-les simultàniament en un mateix moment. Hem de tenir les antenes sempre desplegades. Mentre que els homes, en general, s’han pogut concentrar en temes concrets, que solen anar resolent de forma seqüencial, un darrera l’altre. Els mateixos doncs que apareixen en el dia a dia del món laboral i familiar entre homes i dones.

No s’ha d’afavorir artificialment el paper de la dona. Una sobredosi de notorietat irreal pot fer-nos més mal que bé. Ni es tracta tampoc d’eclipsar els homes, o deixar-los de menys. En una societat moderna cadascú té el seu espai, les seves capacitats i ha de contribuir en la mesura que correspongui. S’ha d’evitar una societat masclista, però tampoc creure’s que per raó de gènere ja serem millors o pitjors. Voler sobresortir només per ser dona pot desencadenar a ser incompreses i no acceptades. No hi ha d’haver entorns masculins i femenins, sinó que s’ha de conviure en tots els àmbits socials. No cal ser una feminista fanàtica, que només pensi en els avantatges o inconvenients del gènere. Millor és ser conscient de les pròpies capacitats i no pensar que s’és més o menys que ningú. Només conscients de les pròpies capacitats per desenvolupar les pròpies responsabilitats. Tot ha de ser compartit i igualat. El quid de la qüestió no és el d’intercanviar papers. És simplement conviure plegats.

images

No s’ha de permetre la desigualtat de condicions en el món laboral. Tampoc que per una mateixa feina una dona guanyi menys que un home. La única diferència, valorant pels resultats, pot estar en el que un i altre aporten. Per això s’ha d’exigir el que és de justícia. No cal lamentar-se quan el problema ve per no tenir prou vàlua, o per manca d’autoestima. Tothom, homes i dones, ha de demostrar el que li correspon en el seu dia a dia, treballant dur i fent-se respectar.

La desigualtat entre gèneres té arrels en una societat masclista. En molts llocs del món encara hi és. Els homes decideixen i les dones callen. Però el sentit de la història porta vers la igualtat de gènere. I quan diem igualtat no ens referim a la física. Per més que molts vulguin, homes i dones no som iguals. Hi ha coses que les dones fan i els homes no. Per exemple tenir fills. Per la resta poden haver-hi homes afeminats i dones masculinitzades, forts o dèbils. Ens referim estrictament als drets que corresponen com a persones i a la llibertat de tothom per desenvolupar-se de la manera que cregui convenient.

vectornet-icon-series-rosie-the-riveter-we-can-do-it

El fet de que homes i dones siguin diferents no és rellevant. Tampoc els homes i dones no són homogenis i són diferents. I és senzillament la diferència el que enriqueix la convivència. Els homes i les dones pensen de diferent manera, resolen els problemes per camins diferents, es comporten i enfatitzen la importància de les coses de forma diversa i experimenten el món que els envolta a través de filtres genèticament desiguals. Segons estudis científics, les dones tenim un nivell més elevat d’estrògens que els homes i aquesta hormona fa que reaccionem de diferent manera davant de situacions d’angoixa i estres.

Afortunadament aquests canvis es van consolidant a la societat. Les dones tenim més oportunitats d’accedir a professions que abans eren només masculines. I cada dia hi ha més dones que professionalment han anat afegint experiències en camps que no fa tant li eren vetats. I a mesura que hi ha més dones en tots els estaments socials, la societat resultant també és una altra.

I això fa que les diferències de rol entre homes i dones cada dia siguin més petites. Segons les investigacions de metges i cirurgians de la Universitat de Columbia de NY, les conductes masculines i femenines prototípiques s’assemblen més cada vegada. Per això, quan hi han divorcis, ara hi ha més custodies compartides i molts homes tiren endavant sols la seva família i la seva llar.

Però com sempre, les generalitzacions són motiu de greus errors d’apreciació. Hi ha homes que no entenen altre cosa que aquell paper atàvic de l’home violent que anava a caçar i dones que no volen deixar la cura dels fills i de la casa.

Ser dona i mare és una joia que no s’ha de renunciar. Tampoc a expressar-se de manera femenina. Per què no lluir elegància i bon gust?. Perquè no invertir temps en alletar els fills? Perquè ser home o dona vol dir sentir-se bé un mateix. Però els sentiments no són els mateixos. Els homes tenen motius de sentir-se bé i les dones també. I segurament no de la mateixa manera. Per ser un mateix no cal renunciar a ser qui ets. Home o dona. A la societat li calen tots dos. Pensem-hi…

creatividad-femenina_CLAIMA20150324_1389_27

Jo em sento molt dona, femenina i feminista.

Pia Prat Jorba

Publicat per

Pia Prat Jorba

Directora de La Veu de L'Anoia. General Manager de Publicacions Anoia.