Reflexions sobre la reforma horària

Fa poc em van convidar a un debat sobre la reforma horària. Es van dir coses molt interessants i he pensat fer el meu post del mes sobre aquest tema.

Fa uns quants anys, el 1942, el dictador Franco va canviar l’horari per fer-lo coincidir amb Alemanya. Uns diuen que per a raons bèl·liques. Altres per estalviar en un món de misèries. Així que l’horari ja no és mai el que marca el sol. D’estar gairebé al damunt del meridià de Greenwich, i tenir l’hora com UK, Portugal i Canàries, ens hem  “avançat”  a l’hora solar.

Segons experts en medicina, això repercuteix en els nostres bioritmes i en les nostres constants vitals. Núria Chinchilla, experta en conciliació laboral i familiar, fa aquesta declaració: “Vivim en un jet lag constant que porta problemes de son, estrès i absentisme”

unnamed

El nostre és un país presencialista. Què vull dir amb això? Doncs que valorem les hores d’estada a la feina i no les de profit…,quan  el que importa és l’eficàcia i eficiència per hora treballada. No es tracta de treballar més hores, sinó fer millor la feina  i amb més intensitat.

Afortunadament, això està canviant amb les noves tecnologies. Internet i altres permeten el treball fora de la feina i brinden l’oportunitat de no haver de “fitxar”. Tot i així ens falta molt per assolir els nivells de qualitat de vida del nord d’Europa.

Està comprovat que els països més productius tendeixen a ser els que dediquen menys hores a la feina ja que els permet poder-se formar, tenir més qualitat de capital humà, capacitat d’innovació i gestió empresarial, així com l’abstenció i flexibilitat a la jornada laboral.

Com ens afectaria la reforma horària? Què hauríem de canviar?

  • Hores de feina:

seria interessant reduir la jornada laboral, fent-la intensiva.  D’aquesta manera tots podríem anar més d’hora al vespre i guanyar les hores “perdudes” al migdia, a l’hora de dinar. Som dels països de la comunitat europea que tenim més vacances a l’any. 24 dies…, calen? Potser fent-ne menys i distribuint les hores de feina de diferent manera aniríem millor.

  • Educació:

passem de reunions de vocals de classe per a mares minoritàries (a les 5 de la tarda) a reunions massives en hores intempestives (9 del vespre) que anant bé, acabes a les 11 de la nit,  necessitant cangurs per donar de sopar i posar a dormir als nens.

  • Comerç:

els dilluns al matí és tancat. La majoria de botigues obren de 10 a quarts de dues, i de 5 a 9 del vespre… A les 5 obrir? Si tens família és quan surten els nens d’escola…, i a les 9 del vespre…, arribar a casa?…, quan els nens ja dormen…

  • Cultura i oci:

segons els adolescents la “marxa” engega a quarts de 3 de la matinada. Mentrestant, han de fer un beure i passar el temps per poder estar/aguantar desperts…, i l’endemà… estan morts de son, es lleven tard, vagarosos, aixafats i desmotivats. Quina llàstima. Estem fent malbé el nostre futur. On és la voluntat d’anar a dormir d’hora per aprofitar el dia anant d’excursió, a entrenar…?

M’agradaria recalcar que treballar menys hores o tenir més flexibilitat, no vol dir treballar menys. Però desafortunadament el nostre és un país d’espavilats, de vius, i pot passar que, per culpa d’uns i altres, els empresaris no treguin rendiment dels sous que paguen…

Hi ha qui diu que és quasi impossible canviar maneres de fer (horaris) després de tant de temps. Però les coses evolucionen més de pressa del que molts pensen.

Qui hagués dit que els fumadors acabarien sent malvistos? Que no podrien tenir una cigarreta a la boca en llocs  públics, ni en llocs tancats, ni d’esbarjo, com una discoteca o un estadi? Què una cosa que havia estat un referent esnob i elegant, acabés sent un vici insà acorralat socialment?

Aconseguir una conciliació laboral entre feina i família de ben segur faria que tinguéssim millors hores de son, de digestió…, i el més important, famílies més equilibrades i amb més temps per dedicar-se a la les seves responsabilitats, a la família, als amics, l’esbarjo, l’esport  i totes aquelles coses que es volen fer i no es troba el temps per fer-les.

Res és impossible.  Voler és poder i més si és un bé per a tots.

Pia Prat Jorba

 

Publicat per

Pia Prat Jorba

Directora de La Veu de L'Anoia. General Manager de Publicacions Anoia.