El “divisme” a #twitter

D’ençà a un temps que estic agafant afició a les xarxes socials, i en especial al twitter, he observat que gent de renom segueixen a molt poques persones en comparació als seguidors que tenen.

No acabo d’entendre aquesta postura. Doncs hi ha molta gent que publica informació d’interès a les xarxes i quan és fan seguidors d’una d’aquesta persona de renom no reben cap tipus de feedback d’ells. Jo els hi demanaria que perdessin una mica el temps i miressin el perfil dels seus seguidors i fessin una ullada ràpida al seu timeline (mur) per comprovar si realment són seguidors que és mereixen ser seguits. Molts de ben segur que ho són, però és clar, no tenen charme suficient o no són famosos.                 YO SOY J

Les xarxes han nascut per compartir i en el cas de twitter per divulgar informació i formació.

La majoria d’aquests famosos és van incorporar a twitter quan ja tenien cert nom, molts forçats per la moda, i, és clar, no coneixen el que és començar un compte amb zero seguidors i treballar per anar-los guanyant publicant contingut d’interès.

Els personatges que venen ser representants del poble interactuen molt poc mitjançant les xarxes.

Jo crec que hi ha un xic de “divisme” en el món de twitter. Com més seguidors tens i menys segueixes més important et deus creure que ets. Jo per cortesia acostumo a seguir moltes persones que em segueixen, però, això si, han de publicar contingut d’interès i que guardi relació amb el meu perfil personal i professional si no també confesso no haver-los seguit i fins i tot bloquejat…  Val a dir però que el meu timeline és conforma d’una amalgama d’informació força interessant pels meus seguidors.

He conegut persones que m’han dit que tant sols segueixen els twitters que poden seguir, perqué si en tenen molts no els poden seguir. Això pot ser cert però amb aquesta teoria hi haurien persones que tindrien un màxim de 100 seguidors, per exemple.

L’únic cert és que quan comences sempre segueixes a més persones que no pas et segueixen. Amb el temps aquesta tendència es capgira però en el cas dels grans la diferència és abismal. Conec twitters de persones anònimes que publiquen contingut excel·lent!

És cert que a tothom li fa certa il·lusió tenir com a seguidor a un conegut però això és quasi bé impossible. Ells no es miren la llista de seguidors, l’únic que els hi interessa és tenir com més seguidors millor doncs així les seves opinions, perquè habitualment publiquen informació, no formació, tenen més ressò amb l’interès que això els hi pot comportar.

Amb aquest post demano una mica més d’humilitat i compartir més amb les persones que no són conegudes, res més.

Pia Prat Jorba

Publicat per

Pia Prat Jorba

Directora de La Veu de L'Anoia. General Manager de Publicacions Anoia.