Estimo Igualada

Igualada és un camí de Barcelona. De fet els escuts que identifiquen ambdues poblacions són gairebé els mateixos.  Però en el d’Igualada hi ha un peu d’aigua, quan sempre n’ha patit escassetat i en el de Barcelona no hi és, malgrat tenir mar.

descarga

 I és que la capital de l’Anoia sempre sorprèn. No és una ciutat feta sota la protecció de senyors feudals o a l’ombra d’esglésies, monestirs o catedrals. És una ciutat feta de gent austera, treballadora, callada, discreta. I això es trasllueix en l’ordenació dels carrers, dels barris industrials i del teixit de cases – ací és on s’hi troba el veritable sentit al mot teixit –, de famílies capaces d’organitzar-se per assolir els seus objectius.

En pocs llocs es pot veure una harmonia tan natural i menys estrident. Discreta en monuments, però acolorida i propera. Un s’adona aviat de que les ales són més grans que el niu i que sap volar. Així, els cels s’emplenen d’il·lusions, però també de globus i petits avions.

FullSizeRender

Les tradicions no neixen d’arrels fondes a la història, però sí manifestacions que afiten el seu tarannà. Els Reis, els Tres Tombs, l’Ateneu, el Mercantil, el Foment, les corals, les entitats esportives i culturals… Tota una munió d’iniciatives humanes que van més enllà de les pedres, però que conformen  un espai que hem fet a la nostra mida i que els visitants i nou vinguts, es fan seu.

Pia Prat Jorba