Vendre fum gràcies a les xarxes

Des d’un temps ençà hi ha un bon grapat de persones que aconsegueixen fer de la seva presència a les xarxes socials, i dels coneixements que adquireixen i transmeten, el seu modus vivendi. Fins aquí res a dir, doncs és un fet que cadascú es guanya la vida com vol. El que no sembla tan lícit és  vendre fum gràcies a les xarxes socials.

S’està parlant molt de que s’ha de tenir una marca personal. Una reputació online. Això és cert. S’ha d’estar present a les xarxes si es vol ser conegut professionalment. Però no és senzill. Crear-se una marca personal on-line és summament difícil i laboriós. Hi ha qui explica que, a internet, amb vint minuts al dia n’hi ha prou… I un rave!vendre fum gràcies a les xarxes

És llastimós veure “professionals”, que es venen com experts en xarxes i el món online, que en rascar una mica, només són fum. O tenen pocs seguidors a les diferents xarxes – no és una condició indispensable, però si significativa – o no tenen blog, o els perfils son justets o mal construïts o, el més important, la seva reputació online és baixa, d’acord amb el que ens volen vendre. O tot a l’hora!

I si la seva presència a les xarxes és feble i la seva reputació online és pobre; com poden ells voler donar lliçons als altres?

També hi ha que sí que gaudeix d’una bona marca personal i l’aprofita per vendre – gràcies al desconeixement i generositat d’institucions i organismes – productes que tenen una practicitat gairebé mínima. Jornades, tallers, seminaris…, la majoria sufragats amb diner públic o de fons socials, que no tenen el retorn a la societat que s’hauria d’exigir. I més quan detreuen recursos a d’altres accions que podrien ser més profitoses.

S’aconsegueix quelcom venent tallers de tres hores sobre xarxes a una audiència de quinze persones?

Tot és legal, però no tot s’ha d’anteposar als interessos crematístics.

Ser honestos a la xarxa no és una opció. Hauria de ser una exigència

Pia Prat Jorba