El “divisme” a #twitter

D’ençà a un temps que estic agafant afició a les xarxes socials, i en especial al twitter, he observat que gent de renom segueixen a molt poques persones en comparació als seguidors que tenen.

No acabo d’entendre aquesta postura. Doncs hi ha molta gent que publica informació d’interès a les xarxes i quan és fan seguidors d’una d’aquesta persona de renom no reben cap tipus de feedback d’ells. Jo els hi demanaria que perdessin una mica el temps i miressin el perfil dels seus seguidors i fessin una ullada ràpida al seu timeline (mur) per comprovar si realment són seguidors que és mereixen ser seguits. Molts de ben segur que ho són, però és clar, no tenen charme suficient o no són famosos.                 YO SOY J

Les xarxes han nascut per compartir i en el cas de twitter per divulgar informació i formació.

La majoria d’aquests famosos és van incorporar a twitter quan ja tenien cert nom, molts forçats per la moda, i, és clar, no coneixen el que és començar un compte amb zero seguidors i treballar per anar-los guanyant publicant contingut d’interès.

Els personatges que venen ser representants del poble interactuen molt poc mitjançant les xarxes.

Jo crec que hi ha un xic de “divisme” en el món de twitter. Com més seguidors tens i menys segueixes més important et deus creure que ets. Jo per cortesia acostumo a seguir moltes persones que em segueixen, però, això si, han de publicar contingut d’interès i que guardi relació amb el meu perfil personal i professional si no també confesso no haver-los seguit i fins i tot bloquejat…  Val a dir però que el meu timeline és conforma d’una amalgama d’informació força interessant pels meus seguidors.

He conegut persones que m’han dit que tant sols segueixen els twitters que poden seguir, perqué si en tenen molts no els poden seguir. Això pot ser cert però amb aquesta teoria hi haurien persones que tindrien un màxim de 100 seguidors, per exemple.

L’únic cert és que quan comences sempre segueixes a més persones que no pas et segueixen. Amb el temps aquesta tendència es capgira però en el cas dels grans la diferència és abismal. Conec twitters de persones anònimes que publiquen contingut excel·lent!

És cert que a tothom li fa certa il·lusió tenir com a seguidor a un conegut però això és quasi bé impossible. Ells no es miren la llista de seguidors, l’únic que els hi interessa és tenir com més seguidors millor doncs així les seves opinions, perquè habitualment publiquen informació, no formació, tenen més ressò amb l’interès que això els hi pot comportar.

Amb aquest post demano una mica més d’humilitat i compartir més amb les persones que no són conegudes, res més.

Pia Prat Jorba

Els periodistes d’avui dia

“Els periodistes han de convertir-se en professionals totals i això suposa que han de saber treballar per els suports paper i digital, han d’assumir feines de dissenyadors, fotògrafs i de videografs i fins i tot de comercials. Per què?”                     images

Per una banda en els darrers anys hi ha hagut un neixament de noves tecnologies que han fet que la societat estigui molt informada, que tinguin tota la informació a la seva butxaca (mòbils) i al mateix temps que qualsevol individu pugui informar de fets que succeeixen en temps real (Facebook, Twitter, Pinterest, Instagram… ). Qualsevol persona inquieta pot ser informadora per mitjà de les xarxes socials perquè aquestes són un mitjà a l’abast de tothom que fa que a la vegada i sovint siguin els causants de desinformar o intoxicar fets que són comentats de manera subjectiva i amb fonts no contrastades (100% fiables). El periodista ha de poder dominar aquestes eines i poder verificar la informació que s’hi publica, per tant ha d’estar al dia de les noves tecnologies i de la informació que s’hi publica en tot moment.

mobil 2

El fet de que les tecnologies hagin evolucionat també ha fet que moltes aplicacions que abans no eren a l’abast de tothom o que no estaven incloses a una única màquina com és el mòbil, donin l’opció de triar de si fer un vídeo o una fotografia o escriure un tweet amb tan sols un moviment de dit . Els mòbils que portem avui dia fan vídeos i fotografies amb una qualitat espectacular, quasi bé podria afirmar que els mòbils que portem a la butxaca són més potents que els ordinadors que es van utilizar per controlar el cohet que va arribar a la lluna  l’any 69! Per tant, com més guarnida i original sigui explicada una notícia li dona un toc diferencial de prestigi al mitjà. No oblidem que en tot moment es pot saber el feedback del lector/seguidor amb quantitat de “likes” (Facebook), seguidors (tweet), entrades (web) fet que no deixa de ser una valoració constant al mitjà i al periodista de quina difusió i repercussió té. Per tant, per una banda és bo per saber on ets i com va la competència però per contra és també una pressió constant d’haver d’estar alerta i no perdre pistonada…

Una altre causa és també la crisi, que ha fet que amb menys personal tothom hagi de poder fer diferents tasques. Més tasques amb menys personal i amb la constància i el neguit de reciclar-se a temps a les noves eines que van sortint.

Avui dia un editorial o periodista no pot estar cenyit a un únic mitjà com és el paper. Diuen que el paper acabarà desapareixent…El mitjà digital forma part del dia a dia de la nostra societat. Els hàbits del lector varien i no són constants. Qui no mira les xarxes socials a diari i  s’informa per mitjà de les webs? Les futures generacions són 100% d’entorn digital. Ara estem en un moment en qué el paper encara existeix i mig funciona però ens hem d’avançar als posibles canvis en el temps i ser concients de que hem d’estar en els dos mitjans.

Pia Prat Jorba

about.me/piaprat

La poca empatia en el dia a dia

Avui dia ens omplim la boca de ser solidaris i permisius … I en temes cotidians del dia a dia no se’n perdona ni una.
L’altre dia mateix sense anar més lluny, per Barcelona, atavalada com vaig pels carrers, que no són pocs venint d’una ciutat mitjanera (i que per tant Barcelona no me la conec massa), el navegador (que et fa donar voltes i més voltes) i portant dos nens al seient del darrera (que es porten 20 mesos de diferència) que tan s’odien com s’estimen (l’amor de germans) i jo, intentant buscar la ruta per on arribar,  justa de temps, sempre corrent … i un “poca paciència” pitant i enfadat perquè no tirava amb el cotxe al segon de posar-se verd… . 

embus

“Eiiii tranquils !!!” …. i això que porto a la matrícula un adhesiu que diu que sóc de l’Anoia, del Rec, d’Igualada i de la “conxinxina” … no sé que més hi he de portar perquè se’m respecti … no en perdonem ni una …. Això sí … quan els de capital venen al poble … se’ls ha d’acompanyar perquè els seus “supersònics” navegadors de darrera generació no localitzen res … llavors és para el món … i tots hem d’aturar màquines per explicar-los-hi on són i com s’hi ha d’arribar fil per randa … i no tenen problemes en parar al bell mig del carrer i paralitzar-ho tot … no és la primera ni serà la darrera vegada que em passa això, per això ho denuncio aquí, és  el meu pa de cada dia.

moviles

El mateix passa amb el twitter. Ves no tinguis els dits gruixuts i marquis una lletra per una altra, o simplement te’n deixis una… “és pot desencadenar la que no està escrita”… que si brometes malicioses, que si comentaris despectius i etiquetes… mai ningú és pot equivocar, els que piulen per descomptat mai s’equivoquen, és clar… sempre tan sensibles amb tot … i amb res… Després ens indignem de moltes coses que no treuen cap a res… Trist però cert . Crec que la societat d’avui dia és molt falsa, mancada de valors i de coherència.

Pia Prat Jorba

about.me/piaprat